La meva experiència amb les TIC

Al llarg de la meva escolarització no he tingut gaire contacte amb les noves tecnologies, a part de les activitats extraescolars d'informàtica i mecanografia que realitzava. A l'escola primaria varem utilitzar l'ordinador alguna vegada per jugar al Click i fer algun conte mitjançant un programa del qual no recordo el nom.
A secundaria, l'ús de la tecnologia també era molt limitat. Varem visualitzar alguna diapositiva en un projector molt antiquat junt amb alguna audició amb un radiocasset en llengua estrangera. Vaig escollir com a crèdit variable Informàtica, on em vaig obrir una mica més de portes en aquest món. Varem crear una pàgina web i aprendre a utilitzar mitjanament el photoshop, amb un ús molt diferent al que es sol donar actualment (no varem retocar fotos per semblar supermodels, ni res semblant).
Durant l'últim curs de batxillerat ens varen instalar una pissarra electrònica a l'aula, que els professors no acabaven de saber utilitzar al principi ja que no tots havien assistit als cursets durant l'estiu per aprendre'n. Tot i així, sempre la utilitzaven com si fos una pissarra tradicional, o com a molt per buscar alguna cosa puntual a internet.
Ara, a la universitat, els ordinadors i els projectors solen fer-se servir per mostrar presentacions de Power Point i en aquesta assignatura, tot i que en un Bloc de Contextos educatius haguem realitzat també un portafoli amb Blogger i l'examen en format online.

Autoavaluació

El mòdul de Tic-Tac m'ha permès coneixer millor molts recursos de la web 2.0 que no coneixia, veure'n usos tant lúdics com educatius i, en general, familiaritzar-m'hi una mica més. Tot i que havia sentit a parlar sobre la web 2.0, encara no tenia gaire clar sobre què es tractava ni quines aplicacions en formaven part. Ara puc dir que, a més de coneixer-ne uns quants, també els sé utilitzar (i crec que em seran de molta utilitat al llarg de la meva vida professional). M'agradaria saber si la utilització de les noves tecnologies a l'escola avui en dia acaba essent tant productiva com sembla, ja que hi ha tantes possibilitats d'utilització que els nens poden acabar perdent-se en el món virtual.

La manera com he après més ha estat elaborant els treballs pràctics des de l'aula o des de casa, de manera que he pogut exercitar els conneixements apresos a classe durant les magistrals i en els guions marcats a la web de la docent.

Tot i que la majoria de treballs han estat individuals, el treball grupal també ha sigut igualment satisfactori. Juntament amb la Lara i l'Elena hem resolt els dubtes i utilitzat aplicacions com la wiki o el Movie Maker.

El que menys m'ha agradat del mòdul ha estat la utilització del Movie Maker, que ja coneixia i m'ha portat molta estona de dedicació, principalment perquè en cada ordinador que el volíem utilitzar presentava un problema diferent. M'hagués agradat que, en comptes d'això, realitzéssim alguna activitat dirigida als nens utilitzant algun recurs de la web 2.0 diferent al que estem habituats a utilitzar.

Crec que el que he fet pitjor ha estat no portar la feina al dia, ja que m'hagués estalviat molts dubtes. Tot i així, espero que això no hagi influït molt en la realització dels anàlisis, als quals he dedicat bastant temps i penso que estan correctes.

Les noves tecnologies a l'escola

Aquest és el nostre projecte sobre les noves tecnologies a l'escola Sant Josep Obrer.

Anàlisi d'un anunci publicitari

Aquest és l'anunci publicitari del Skoda Octavia que es va mostrar a Espanya fa un parell d'anys. La història mostra com un nen i una nena decideixen marxar de casa junts amb una bicicleta, però necessiten més espai per poder portar-ho tot.

Predominen els tons foscos durant tot el vídeo ja que és de nit, però destaquen els ataronjats dels cabells i roba dels nens i els colors de l'habitació de la nena. Es juga amb la llum que entra de fora de casa a l'obrir la porta i il·lumina cada vegada més la cara de l'Ely i quan apareix el cotxe, que s'obra un focus. També al final de l'anunci al mostrar la marca del cotxe, que fa un efecte "barrido" o desplaçament cap a la dreta.

Hi ha una continuïtat entre escenes: tot i haver-hi talls en sec, les seqüències avancen linealment en el temps. El moviment de les escenes està protagonitzat pels dos infants, tot i que la càmara faci algun seguiment mínim de l'acció allunyant-se quan la nena salta la balla o s'acosten els dos amb la bicicleta. Tot i així, quan hi ha d'haver moviments més remarcables es fan talls com si es canviés d'escena.

El ritme és lent, acompanyat per la música i va alhora amb l'acció dels protagonistes fins que es trenca i accelera al caure les coses de la maleta i voler-les recollir. Llavors torna a fer-se més lent durant el diàleg que mantenen.

Predominen els primers plans en la cara dels nens, però també hi ha plans mitjos, com quan la nena obra la maleta, i plans complets i americans, quan es veuen als dos nens caminant amb la bici agafada. Des del punt de vista de la càmara, hi ha plans sobre l'espatlla i invertits quan estan mantenint el diàleg. Els angles són majoritàriament contrapicats i normals.

Sobre els recursos estilístics que es presenta, la nena, quan diu "necesitamos más espacio", es refereix metafòricament a que hauríen de tenir un cotxe com el que tenen al costat. El nen llavors contesta que necessita més temps per poder tenir-lo, és a dir, que encara és massa petit per conduir i poder comprar-lo.

Anàlisi d'un programa

El programa ¿Qué tan rápido eres?, de GR8GAMES, és un joc que busca agilitzar la velocitat en el teclat, la mecanografia. Consta d'un cronometre que marca un minut. Mentre el temps va corrent, apareixen paraules que el nen ha d'escriure el màxim de ràpid possible i sense cometre errors per aconseguir la màxima puntuació que pugui.

Es tracta d'un programa d'exercitació, no tant d'aprendre conceptes, sinó la localització de les lletres al teclat per aconseguir major rapidesa al teclejar i coordinació psicomotriu, cosa que li serà molt útil al llarg de la vida. Està destinat a nens que ja utilitzin l'ordinador més freqüentment, però també a gent adulta. Recomanaria que tinguéssin més de 10 anys.

Es podria utilitzar en classes d'informàtica com a iniciació durant una estona i que al llarg del curs veiéssin com van millorant les seves puntuacions. Crec que la competivitat entre els companys motivaria molt l'aprenentatge.
Al ser un programa en anglès, les paraules que apareixen també ho són, de manera que inconscientment treballes un altre idioma.
És molt fàcil d'utilitzar, ja que només s'ha d'apretar el botó de "Start" i el joc comença automàticament. No es poden fer modificacions, però sí que compta amb un taulell de puntuacions a nivell mundial on es recullen els màxims resultats diaris, setmanals, mensuals i des de la seva creació. Per tant, podem dir que és un programa multimèdia, però no gaire complex, ja que no compta amb imatges ni vídeos, sinó només lletres i números sobre un fons amb una textura grisa, on canvia el compte enrere del rellotge i les paraules quan ja han estat escrites correctament al teclat.
Personalment, quan realitzava les classes de mecanografia em feien copiar un full ple de paraules i lletres repetits sense cap sentit aparent per aprendre a quin dit corresponia cada lletra del teclat. Això, ho havíem de repetir desenes de vegades, i cada dia afegíem més lletres i símbols. Comparat amb allò, crec que programes com aquest faríem molt més atractiva la mecanografia i l'aprenentatge seria molt més significatiu i/o funcional (o com a mínim més divertit).
Els punts forts d'aquest programa són, com ja he dit, que fan més divertit i fàcil l'aprenentatge de la mecanografia, mentre que els punts febles diria que són que només estigui en un idioma i que no hi hagi la opció de mostrar els dits als quals correspon cada lletra.

Pràctica amb el Movie Maker

Aquest és un exemple d'edició de videos amb el programa Windows Movie Maker. Amb aquest es poden fer una gran varietat de modificacions, siguin títols i crèdits, efectes de vídeo o transicions a més d'editar la veu i durada. A més tot d'una forma d'allò més senzilla! Si no saps què regalar pel pròxim aniversari i no abunda l'economia... us recomano regalar un bon album multimedia!

Per a realitzar aquest vídeo, varem partir d'una carpeta que contenia un vídeo previment realitzat, una imatge i un arxiu de so. Varem importar aquests tres arxius al Windows Movie Maker i allà els varem unir. Llavors cadascú va afegir les transicions i els efectes que li agradaven més, com l'Escombrat, l'Enfosquiment, Disoldre... Altres formes de personalitzar el nostre projecte va ser mitjançant els talls d'audio i de fragments que creiem innecessaris.

Seguidament, varem afegir el títol, els crèdits i un petit fragment de text enmig de les imatges.

Per acabar, varem guardar el projecte i vaig crear la pel·lícula per poder-la penjar aquí al bloc.

Efectes de les noves tecnologies a les escoles

Els centres moltes vegades opten per utilitzar les noves tecnologies en les diferents matèries per així fer-les més atractives. D'aquesta manera, els nens es motiven més. Al veure les explicacions amb imatges es fan molt més fàcils de seguir, capten més l'atenció dels estudiants, mentre que fer les activitats a l'ordinador permet molta creativitat comparat amb una pissarra ordinària, sempre que s'utilitzi de manera adequada.
Amb les tecnologies pots buscar informació, treballar-la, ordenar-la, editar-la, guardar-la... tot d'una manera més ràpida i fàcil que escrit a la pissarra o en paper. Per tant ofereix un ventall més ampli d'eines.
Per a fer un bon ús de les tecnologies, sempre s'ha de tenir en compte què es vol ensenyar i si aquestes seran d'utilitat o perjudicaran l'aprenentatge, com també si es busca un aprenentatge per descobriment, per memorització... També s'ha de planificar la sessió abans de realitzar-la, mostrant els objectius d'allò que es vol realitzar amb la tecnologia i el procés que s'ha de seguir, entre moltes altres coses. (Decálogo de "Buenas Prácticas" con TIC en el aula; Area, M. 2007)
Personalment, crec que s'apren més amb les noves tecnologies, sempre que aquestes s'utilitzin de la manera adequada.